http://www.shiftoftheages.com/
dimecres, 29 de maig del 2013
dijous, 23 de maig del 2013
dijous, 16 de maig del 2013
al juliol, taller de veu i expressió a La Plana
Donat l'èxit del taller de veu i expressió que hem realitzat a La Plana aquest cap de setmana la meva amiga M Josep i jo mateixa, n'acabem d'organitzar un altre a ple estiu per a que tu també puguis gaudir-lo. Si tens el cuquet del cantar i d'interpretar i no saps com treure'l i a més et molen les cases de pagès i els treballs en grup, no ho dubtis... t'ho passaràs de conya, assegurat.
dimecres, 15 de maig del 2013
dilluns, 6 de maig del 2013
editorial n 5
diners, diners, diners!És difícil no caure quan tot va caient al teu voltant. Terratrèmols, atemptats, desnonaments, retallades, lleis per decret, polítics rígids i amb una única visió de les coses, un atur galopant, famílies senceres al llindar de la pobresa, fam infantil, corrupció a tort i a dret, vagues constants... Déu meu! Verge Santa! Quin horror!. Hi ha una cosa que darrerament la veig molt clara: enlloc d’atendre i resoldre les necessitats més immediates de les persones que pateixen es parla constantment de xifres i de dades. No està havent cap govern que faci absoluta-ment res per sostenir la situació. Què és això? Com s’entén!?. Aquesta és la veritable misèria! No es pot ser tan covard, tan rígid i tenir una escala de valors tan pobre. He nascut enmig d’una cultura que valora més els diners que les persones. Quan el valor principal d’una cultura és aquest, estem absolutament desprotegits quan van maldades. Cal qüestionar de dalt a baix la manera que tenim de veure la política. Per a gestionar els afers que afecten directament la vida de les persones, hem d’exigir certs valors com son l’honestedat, la claredat, una certa intel·ligència, senzillesa, compromís i una implicació i un interès veritable respecte a les vides humanes. Què son els diners sense cor, les persones sense cor, la política sense cor?. Una perversió, una realitat dura, difícil i retorçada. Diners, diners, diners! No són els diners!!! Son les persones!!! Que hem perdut el nord! Agafem les regnes! Canviem les coses! Jo no vull que em governi ningú, i molt menys partits polítics, ideologies, o gent tan petita que no son res si no manen. Si els que han de governar, no governen o fan la feina mal feta, fora, fora, fora! Fem-ho diferent! Fora les castes, fora els privilegis, fora la inoperància! Desnonem el polítics dels seus escons! Omplim el panorama de sentint comú, de persones, de sensibilitat, de creativitat i de vida!. Invoco a la gent amb sentit comú, intel·ligència, cor, capacitat d’empatia, preparada de mil maneres diferents, creativa, flexible, amb talent i amb esperit de servei, a que des d’allà on puguin i com bonament sàpiguen, facin la feina que és realment necessària, que és la d’estar a prop de les persones i generar pensaments, iniciatives i maneres de veure i gestionar les coses enfocades en el seu benestar veritable, tan físic com mental, com espiri-tual. El benestar real de les persones és el nostre objectiu més immediat com a societat. Ho diu una dona que, com a tal, no pot suportar que la gent del seu voltant no tingui una vida digna, amb uns mínims de respecte, d’educació, de salut i de cultura assegurats per sobre de tota altra cosa. Prou de bestieses, home! Perdoneu noi@s, el desgarro. Però és que, hores d’ara, i veient com van les coses, si no dic tot això, rebento. MEugènia Domènec
Vinga Amunt, n 5 ~ maig 2013
dijous, 2 de maig del 2013
la intel.ligència
Com algú ja va dir en un altre context... ‘allò que és essencial, és invisible al ulls’. Amb què si no podem veure ’allò que és essencial’, doncs?
Vinga Amunt, n 5 ~ maig 2013
el factor humà
El factor humà és aquell que tot ho desbarata... o tot ho recomposa. És allò imprevisible, és la capacitat que tenim tots de sorprendre’ns i sorprendre, és el miracle, és el fenomen, és l’experiència de cada dia, és el factor X que modifica o pot modificar qualsevol situació per rara, dura, bèstia, impossible o increïble que aquesta sembli. És el poder ser qualsevol cosa que et proposis (o que no et proposis), és el misteri, és l’ocasió, és l’oportunitat. Si som ésser espirituals tenint una experièn-cia humana, la ’nostra humanitat’ està encara per descobrir. Si l’ànima és la font, el factor humà en conté l’aigua. Si fins ara hem pensat que erem essers materials, destinats a consumir i consumir fins esgotar els recursos, s’està obrint una porta que ens recorda que potser el nostre destí no és ben bé consumir, destruir i fer malbé les coses. Tenim valors, tenim pensament, tenim un cor que és ben bé el nostre cervell, si més no, és el que comanda el cervell. Així sentim, així fem o pensem.
Sentir les coses és el que ens guia, ens orienta, ens trans-forma. ‘Escolta el teu cor’ - diem quan el que cerquem és la font d’informació més fiable. A certes alçades de la vida, al nostre cor s’hi han manifestat ja més de cent ba-talles, algunes amb finals més feliços i en d’altres, més dolorosos. És el factor humà i son aquestes batalles les que més ens humanitzen. Tenim la capacitat de sentir les coses. I de pair-les, i d’entendre-les, i de perdonar-les, i fins i tot d’oblidar-les. I de tornar a aprendre, i de fer-ho millor la propera vegada. També podem reflexionar, i pensar i madurar. I de fet fem tot això! Millor o pitjor, a gran escala o a petita escala, amb més intensitat o de tant en tant, tots passem per les coses, i tots passem diferents etapes. I tot plegat té un gran valor. Perquè no és tracta de guanyar la batalla, (o no sempre l’important és això)...
El factor humà és aquell factor que de la mateixa manera que pot enfonsar-nos, també és capaç d’ajudar-nos a trencar totes les cadenes, perquè les seves possi-bilitat son infinites. És la base en la que es recolza qualsevol empresa, i és el factor que més val la pena. És per això que és tan essencial fer polítiques adreçades bàsicament a les persones, perquè aquesta és l’experi-ència, el nostre viatge, el nostre únic, veritable i insubs-tituïble cabdal de riquesa i abundància de per vida. El factor humà cal recolzar-lo. Cal tenir en compte que no som perfectes, que no som màquines, que mai de la vida funcionarem com un rellotge. Hi ha cicles, hi ha etapes, hi ha obstacles, hi ha imprevistos, hi ha tantes coses a tenir en compte que si llegim les coses només parcialment, deixem de ser justos. Mirem en global, perquè tot, absolutament tot el que passa ens afecta d’una manera o altre. I som això, tot i res a l’hora.
Vinga Amunt, n 5 ~ maig 2013
Sentir les coses és el que ens guia, ens orienta, ens trans-forma. ‘Escolta el teu cor’ - diem quan el que cerquem és la font d’informació més fiable. A certes alçades de la vida, al nostre cor s’hi han manifestat ja més de cent ba-talles, algunes amb finals més feliços i en d’altres, més dolorosos. És el factor humà i son aquestes batalles les que més ens humanitzen. Tenim la capacitat de sentir les coses. I de pair-les, i d’entendre-les, i de perdonar-les, i fins i tot d’oblidar-les. I de tornar a aprendre, i de fer-ho millor la propera vegada. També podem reflexionar, i pensar i madurar. I de fet fem tot això! Millor o pitjor, a gran escala o a petita escala, amb més intensitat o de tant en tant, tots passem per les coses, i tots passem diferents etapes. I tot plegat té un gran valor. Perquè no és tracta de guanyar la batalla, (o no sempre l’important és això)...
El factor humà és aquell factor que de la mateixa manera que pot enfonsar-nos, també és capaç d’ajudar-nos a trencar totes les cadenes, perquè les seves possi-bilitat son infinites. És la base en la que es recolza qualsevol empresa, i és el factor que més val la pena. És per això que és tan essencial fer polítiques adreçades bàsicament a les persones, perquè aquesta és l’experi-ència, el nostre viatge, el nostre únic, veritable i insubs-tituïble cabdal de riquesa i abundància de per vida. El factor humà cal recolzar-lo. Cal tenir en compte que no som perfectes, que no som màquines, que mai de la vida funcionarem com un rellotge. Hi ha cicles, hi ha etapes, hi ha obstacles, hi ha imprevistos, hi ha tantes coses a tenir en compte que si llegim les coses només parcialment, deixem de ser justos. Mirem en global, perquè tot, absolutament tot el que passa ens afecta d’una manera o altre. I som això, tot i res a l’hora.
Vinga Amunt, n 5 ~ maig 2013
fer o ser?
És aquesta la qüestió? Som el que fem... o som el que som? Ser (o estar) i ‘no fer’ és de vegades missió impossible. No ‘fer’, pot semblar ‘no ser’, i crec que és per això que costa tant deixar de fer i només ser, o estar. De tota manera, en això, com en tot, hi ha tendències: hi ha qui tendeix més a ser o estar i a no necessitar ‘fer’ per sentir-se bé, i a l’inrevés. Entre aquests dos extrems, trobarem mil i un matisos però hi ha persones que mostren clarament una tendència o altra. El només ‘fer’ per sentir-se bé implica moure’s, activitat constant a tots nivells (física, mental...). Es evident que el fet de ‘fer’ distreu molt, ‘et manté ocupat’, que diem. El fet d’estar no implica ben bé res, tant sols hi ets i tot va passant, tot i que tu no et mous. En l’estar, no es detura res, al contrari: quan només hi ets, és quan notes més que tot està en moviment. Jo crec que, les persones humanes estem fetes més per ser, que per fer. Vull dir que el fet de fer no és el que realment ens defineix, tot i que, socialment, quan volem conèixer a algú o altre li preguntem—I tu què fas?, quan potser la pregunta fora—I tu com ets? o I tu com estàs?. El que està clar és que el fet de ‘fer’ i el fet d’estar son dos llenguatges diferents. I el que també està clar és que si no fem, les coses queden per fer. Per tant, conclusió: fes el que calgui i estigues tranquil. De la resta ja se n’encarrega la vida, l’univers, déu nostre senyor, l’esperit sant o digues-li com vulguis...
Vinga Amunt, n 5 ~ maig 2013
Vinga Amunt, n 5 ~ maig 2013
la feina, la vocació i altres històries
Des de que som petits que sembla que hàgim de tenir clar el que ‘volem ser’ a la vida. La pressió comença des de ben aviat. N’hi ha que arriben molt resolts a aquest món, i desseguida ho tenen clar i mostren aptituds molt clares de cara a desenvolupar alguna tasca reconeixible, (i dic reconeixible perquè tots servim per alguna cosa però no sempre és clarament identificable d’entrada). Per tant, el que per uns és una pressió, per a d’altres es ‘proba superada’. Hi ha qui ho té tan clar que malgrat les circumstàncies no acompanyin, a la que pot posa fil a l’agulla i ‘està encarrilat’ des de ben jove. Jo me n’alegro molt quan és així. Però això no és el que m’ha passat a mi. Ans al contrari. Jo de petita, vaig intentar respondre’m mil i una vegades a la típica pregunta de ‘que vols ser quan siguis gran’. I per més que buscava un ofici o una professió amb la qual identificar-me, no en trobava mai cap a la qual volgués dedicar-li la meva vida. I llavors, em sentia molt rara. De fet, encara m’hi sento quan es tracta de parlar d’aquest tema. Crec que l’ error és intentar trobar resposta a una pregunta que, en molts casos, no és l’adequada. Com que m’agraden tantes, però tantes coses alhora, i tot m’interessa i tot m’inquieta, sempre he anat cercant la feina que respongui a les meves inquietuds més profundes: què o qui som? perquè estem aquí? què fem en aquest planeta? De petita, el que més em fascinava era el que podem arribar a donar de si les persones. Veia tantes coses per desenvolu-par, tants valors a expressar i tants mecanismes interns encara per descobrir que poder treballar amb tot això em semblava una gran feina, a la vegada que la més digne. Realment les persones i tot el que les envolta és el que més m’apassiona. Per tant, la pregunta de ‘què vols ser quan siguis gran’, per a algunes persones és la més absurda, la més pesada i la més tramposa. Jo de gran vull ser el que sóc ara, o el que ja era, o sigui, una persona. Feina, professió, vocació... quin ‘cacao’ que pot ser tot això, de vegades. Sempre he sentit que feina i vocació han d’anar juntes per a que tot plegat tingui un sentit que vagi més enllà de procurar pagar les factures i tenir un plat a taula cada dia. Creativi-tat, passió, implicació, sentit, realització... Resumint, que sóc una persona que no es defineix per una feina, un ofici o una professió, i per molt que faci o hagi fet de cangur, de venedora de gelats, de monitora de menjador escolar, d’actriu, de cantant d’orquestra, de guia turística, d’ajudant de cuina, de dependenta de botiga de productes naturals, d’operadora de telemarketing, de monitora de teatre infantil, de massatgista, de dissenyadora gràfica, de tallerista o d’escriptora, hores d’ara, avui en dia, encara estic cercant la millor manera possible de realitzar-me com a persona, com a ‘persona humana’.
Vinga Amunt, n 5 ~ maig 2013
Vinga Amunt, n 5 ~ maig 2013
el matrimoni homosexual divideix França!
Mitja França està en contra del matrimoni homosexual!! M’ha caigut un mite!. El país bressol de les arts i la cultura, del refinament extrem en termes culinaris, de la història gloriosa de conquestes i batalles, el país amb la capital més glamuro-sa del món mundial, dels grans museus, de les passarel·les de moda, resulta que té la mitat de la població en contra de que ens casem les dones o els homes??!!. Em quedo morta. Ni aquí al nostre país he arribat jo a veure tanta homofòbia. Com és possible veure això en un del països més ‘avançats’ d’Europa!? Suposo que per que la homosexualitat qüestiona profundament les bases identitàries i les creences religioses de moltes persones . Avui en dia hi ha països que castiguen l’homosexualitat amb la presó, i fins i tot amb la pena de mort. Jo, personalment, no tinc cap necessitat d’anar pels ‘puestos’ dient que soc lesbiana, però sé que la visibilitat contribueix a la normalització. Per això, moltes vegades, a la mínima que puc, poso el tema damunt la taula. Deixeu-me que ho digui ben clar i ben fort: soc lesbianaaaaaaaaa!. Sóc conscient de que el meu no és l’únic col·lectiu que pateix intolerància, per això crec que és feina de tots construir una societat que aculli, respecti i valori la diferència. Per cert, la llei en favor, a França, s’ha acabat aprovant, com aquí...
Vinga Amunt, n 5 ~ maig 2013
Vinga Amunt, n 5 ~ maig 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)