OCTUBRE 2013
3a. col.laboració amb 'La Borja', la revista bimensual 'del meu poble'
dijous, 17 d’octubre del 2013
dimecres, 9 d’octubre del 2013
la necessitat no hi entèn de lleis
Si no fóssim un poble madur, no estaríem parlant d’independència. Per pròpia maduresa, ja fa temps que hauríem de ser independents, però la situació és tan complexa, té tantes cares i els lligams que ens uneixen a l’estat espanyol son tan forts (i malaltissos) i estan tan plens d’interessos de tota mena, que hem anat aguantant, aguantant i aguantant, doncs, realment, hi ha molt en joc, com per exemple, la qüestió identitària.
Aquí mateix, a Catalunya, no tothom vol el mateix. Hi ha qui s’identifica més amb una cosa o una altra, o fins i tot amb vàries a l’hora. El panorama és complexe... molt complexe. Però quina és l’essència de tot plegat? Una quimera, una utopia, un fet desitjable, natural i factible: alliberar-se de velles cadenes i ser lliure.
I no tothom vol ser lliure. I és normal. I sempre hi haurà qui, víctima del pànic, enlloc d’afrontar un procés d’alliberament, el qual comporta un risc i una feina important, s’estimi més que tot continuï igual i que res canviï, ni que en la intimitat senti que també s’ofega. Per tant, fins aquí tot és respectable... i ‘natural’. Però la vida és canvi constant i evolució, li pesi a qui li pesi, i tot és més senzill del que sembla. Es tracta de posicionar-se: estirar del carro del canvi (o dels canvis) o posar pals a les rodes per a que res es mogui i res canviï.
Com fer que el canviï sigui vivible i assumible enlloc de sagnant i traumàtic? Doncs pel camí de la intel·ligència, la coherència i el de ser honestos, clars, transparents, productius i amigables, o sigui, tenint clar que treballem pel bé del conjunt, per l’evolució natural de les coses.
L'únic argument ‘consistent’ que planteja el govern espanyol per bloquejar i anul·lar el procés d'independència que ja hem encetat fa dies és la constitució, la llei. Però es que la necessitat no hi entén de lleis. Per tant, tota l’oposició legal que puguin plantejar-nos, no hi té res a fer davant la necessitat natural, evolutiva i irrenunciable de créixer com a poble i d’anar més enllà d’on estem des de fa tres-cents anys. No cal barallar-se!.
El fet de no ser entès o escoltat, no afecta gens el procés d’independència perquè, quan la poma ha madurat prou, ella sola cau de l’arbre, sense fer cap esforç.
Vinga Amunt, n 9 ~ octubre 2013
dimarts, 8 d’octubre del 2013
la pròpia veu
La pròpia veu és la nostra guia veritable. Ens desorientem quan deixem d’escoltar-la, i deixem d’escoltar-la quan aquesta entra en conflicte amb ‘d’altres veus’ que no son la pròpia. La necessitat vital de formar part del grup, de sentir-nos estimats, acceptats i entesos fa que, sovint, fem callar la nostra veu, aquella que sorgeix de dins, d’aquest espai nostre, propi, que és l’espai interior.
Com costa, de vegades, saber el que un@ vol, o el que un@ sent, veu o pensa. Atorguem molt de poder a les ‘veus externes’, més poder que a la pròpia. D'aquí la importància de créixer com a persona, de ser independent, d’aprendre a escoltar-nos i a respectar la pròpia veu de manera sagrada i prioritària.
Tenir criteri propi és un valentia però, no ens enganyem, i també comporta una feina diària que consisteix en destriar bé les veus i donar suport a la pròpia, per molt que aquesta no vagi a l’hora amb la ‘veu cantant’. O sigui que s’ha de ser valent i hem de parar atenció i fer feina.
Però tot i que s’ha de ser valent i treballar a dirari, tant per escoltar-se com per a defensar allò que es propi, si ho deixem de fer, som profundament infeliços, vivim separats de nosaltres, acabem alienant-nos. Per tant, si el que volem és ser feliços i viure en harmonia, hem d’arriscar-nos, hem d’escoltar-nos.
Tenir una veu pròpia, tot vivint des de l’espai interior, tant avui en dia com al llarg de la història, és un repte que ens planteja la vida. Si l’acceptem com a tal, creixem un pam, ens diferenciem de manera natural de la resta, vivim en pau i harmonia interior, aportem equilibri al conjunt i estimulem a tot allò que es viu a que també tingui una veu pròpia. Si no l’acceptem, ens sentim insegurs, exposats, vulnerables, perdem força i ens diluïm en el paisatge. És un fet. És així. Comproveu-ho.
Vinga Amunt, n 9~ octubre 2013
Com costa, de vegades, saber el que un@ vol, o el que un@ sent, veu o pensa. Atorguem molt de poder a les ‘veus externes’, més poder que a la pròpia. D'aquí la importància de créixer com a persona, de ser independent, d’aprendre a escoltar-nos i a respectar la pròpia veu de manera sagrada i prioritària.
Tenir criteri propi és un valentia però, no ens enganyem, i també comporta una feina diària que consisteix en destriar bé les veus i donar suport a la pròpia, per molt que aquesta no vagi a l’hora amb la ‘veu cantant’. O sigui que s’ha de ser valent i hem de parar atenció i fer feina.
Però tot i que s’ha de ser valent i treballar a dirari, tant per escoltar-se com per a defensar allò que es propi, si ho deixem de fer, som profundament infeliços, vivim separats de nosaltres, acabem alienant-nos. Per tant, si el que volem és ser feliços i viure en harmonia, hem d’arriscar-nos, hem d’escoltar-nos.
Tenir una veu pròpia, tot vivint des de l’espai interior, tant avui en dia com al llarg de la història, és un repte que ens planteja la vida. Si l’acceptem com a tal, creixem un pam, ens diferenciem de manera natural de la resta, vivim en pau i harmonia interior, aportem equilibri al conjunt i estimulem a tot allò que es viu a que també tingui una veu pròpia. Si no l’acceptem, ens sentim insegurs, exposats, vulnerables, perdem força i ens diluïm en el paisatge. És un fet. És així. Comproveu-ho.
Vinga Amunt, n 9~ octubre 2013
dilluns, 7 d’octubre del 2013
editorial n 9
Aquí estem de nou...
M Eugènia Domènec
Vinga Amunt, n 9~ octubre 2013
Tot i que, des de fa uns dies, a les vuit del vespre ja és fosc i climatològicament
parlant ja hem entrat a la tardor, en la majoria dels casos, encara anem en màniga curta (bieeen!). Deu ser per compensar l’hivern tan llarg i tan fred que vam tenir la temporada passada. Sigui com sigui i fidel a la cita, carregat de constància, carícies a la consciència i propostes noves, el Vinga Amunt! ja torna a ser aquí. Benvolguts amics i amigues, apreciats lectors, gràcies per ser-hi
M Eugènia Domènec
Vinga Amunt, n 9~ octubre 2013
dissabte, 5 d’octubre del 2013
dimarts, 1 d’octubre del 2013
Ajuda'ns a donar veus!
AJUDA'NS A PENJAR CARTELLS
DEL TASTET DE VEU I EXPRESSIÓ
Ja n'hem penjat a Les Borges del Camp, Riudoms i Vinyols!
AJUDA’NS
A FER CORRER LA VEU PER TOT EL BAIX CAMP
i PENJA UN CARTELL DEL TASTET
A LA TEVA BOTIGA, INSITUT, FACULTAT,
CASAL, ESCOLA DE MÚSICA I/O TEATRE, ESPLAI,
BAR, CENTRE DE IOGA, ETC, MÉS PROPER.
AGAFA UN FOLI,
IMPRIMEIX LA PROPAGANDA DEL TASTET (*)
i PENJA’L AL TEU POBLE O CIUTAT
moltíssimes gràcies!
M Eugènia Domènec i M Josep Besson
(*) la pots descarregar des d'aquí
https://www.dropbox.com/s/ocsspb6i6gh6x41/tastet%20veu%20i%20expressió%20-%2019%20octubre%202013.pdf
Ja n'hem penjat a Les Borges del Camp, Riudoms i Vinyols!
AJUDA’NS
A FER CORRER LA VEU PER TOT EL BAIX CAMP
i PENJA UN CARTELL DEL TASTET
A LA TEVA BOTIGA, INSITUT, FACULTAT,
CASAL, ESCOLA DE MÚSICA I/O TEATRE, ESPLAI,
BAR, CENTRE DE IOGA, ETC, MÉS PROPER.
AGAFA UN FOLI,
IMPRIMEIX LA PROPAGANDA DEL TASTET (*)
i PENJA’L AL TEU POBLE O CIUTAT
moltíssimes gràcies!
M Eugènia Domènec i M Josep Besson
(*) la pots descarregar des d'aquí
https://www.dropbox.com/s/ocsspb6i6gh6x41/tastet%20veu%20i%20expressió%20-%2019%20octubre%202013.pdf
Subscriure's a:
Missatges (Atom)