Benvolguts i benvolgudes amics i lectors/es,
aquest que teniu ‘entre mans’, és el butlletí número 7, número màgic per excel·lència. 7 dies té la setmana, 7 són els principals planetes, les notes de l’escala, els colors de l’arc de sant Martí... El 7 senyala un cicle complert. És també el número de l’espiritualitat, de la consciència i de la saviesa. Si al número set li afegim la calidesa de l’estiu, els vapors de les festes majors, el poder transformador del foc i com no, les vacances que s’apropen, el resultat és el que teniu davant dels ulls. Des de la portada fins la darrera pàgina, aquest és un número ben especial. Hem acomplert un petit cicle!!!.
Espero que el gaudiu molt, estimats i apreciats lector@s, doncs el mes que ve, a l’agost, el butlletí farà una pausa i si déu vol, tornarem al setembre.
Els amics nous, sieu benvinguts, i als que en el seu moment vareu ser l’impuls i la causa principal de que aquesta aventura continués endavant, tornar-vos a donar les gràcies. És per tots vosaltres, els vells i els nous amics que el butlletí existeix. Ja en sou 34!
Cada número em plantejo si hi haurà un següent, i quantes vegades hem passa pel cap el fet de deixar-ho córrer!. És molta feina i de vegades tinc dubtes. És per això que, ara per ara, cada número que surt a la llum és com un petit miracle. Quan supero els dubtes i torno, una vegada mes, a posar-me davant de l’ordinador, tot comença amb una colla de pàgines en blanc i penso que no seré capaç de tornar-les a omplir: de què parlaré aquest cop? perquè? des de quin punt de vista? I a la que vaig posant-m’hi, mica en mica les pàgines comencen a omplir-se de títols, de paraules, d’imatges, de composicions visuals amb més o menys sentit, de propostes, d’idees, de jocs i de bromes. I ben bé des de zero, jo mateixa em sorprenc i em meravello de com es va construint un nou número i com tot plegat va agafant cos i prenent vida.
La veritat és que, a aquestes alçades em costa molt renunciar a la responsabilitat, el repte, el plaer, la joia, l'emoció i la satisfacció que em suposa la construcció i l’edició de cada número. Per a mi, tot plegat, és com un joc, un atreviment, un pulmó d’aire fresc, una porta a l’esperança, un conjunt d’emocions compartides, comunicació directe, constància, meravella, màgia, creació pura. Fer el butlletí és divertit i estimulant en dosis molt elevades. Com es pot a aquestes alçades, després de 7 números (que són 7 mesos!), renunciar a tot això per molts dubtes que tingui? El n 7 ja és aquí. Hi haurà un n 8? A reveure!!! ._ M Eugènia Domènec
Vinga Amunt, n 7 ~ juliol 2013