dijous, 19 de setembre del 2013
divendres, 6 de setembre del 2013
tastet de veu i expressió al Baix Camp
Estimats i benvolguts amics i lectors,
de ben segur que tots recordeu les antigues i antològiques reunions del ‘tuperware’
(sobretot els que ja tenim una edat). Doncs, em plau comunicar-vos
que el fenomen no ha mort i que, amb l’objectiu de
donar a conèixer les virtuts que comporta
el treball de la veu i la interpretació,
la meva amiga MJosep (musicoterapeuta) i jo, l’Eugènia Domènec (actriu),
volem convidar-vos a fer un tast
de les meravelles que comporta fer un treball d’aquestes característiques.
Us proposem una trobada conjunta per donar-vos a conèixer el que fem.
Ara per ara, els tallers de veu i expressió els estem duen a terme a la comarca del Vallès
i ens agradaria moltíssim poder oferir el mateix aquí al Baix Camp.
Estic segura de que el que visqueu en aquest talleret de veu i expressió
podreu aplicar-ho en el vostre dia a dia, a més d’ajudar-nos
a la M Josep i a mi a difondre el nostre treball
a la M Josep i a mi a difondre el nostre treball
El nostre objectiu és fer un grupet de 15 persones.
Tenim data, tenim horari i si no sorgeix cap altre lloc assequible,
la convocatòria és realitzarà al menjador de casa meva, a Les Borges del Camp
Ben aviat rebreu un e _mail demanant-vos que en confirmeu l’assistència
dissabte, 19 d’octubre
De les 5:00 a les 9:00
preu simbòlic
Són temps estranys i difícils...
En això estem tots d’acord, oi? Doncs un cop sabut, el més important és veure com els afrontem. El que també sabem tots plegats és que la vida no s’atura. La vida continua siguin els temps de bonança o vinguin maldades per la majoria. Quines més coses sabem que ens poden ajudar ara? Que les crisis existeixen, no per putejar ningú, sinó per refer o redreçar allò que de tort hi pugui haver a les nostres vides, la qual cosa també ens indica que la pròpia vida conté una direcció, un objectiu, un perquè. De vegades, el millor que es pot fer davant d’una situació difícil és recular mentalment, estalviar esforços inútils, i estar ben amatents a les petites coses o senyals que subtilment la vida ens posa al davant en forma de conversa, llibre, cita, pel·lícula, imatge, etc,. Quan no sabem, és millor que callem i escoltem.
Però realment, en sabem moltes coses... i tinc la sensació, que els temps que vivim demanen més introspecció que acció. De fet, la bona actuació és sempre la que sorgeix de dins enfora. Pensar, reflexionar, meditar, fer un recés tan físic com mental, és el que ens permet contrastar, definir, veure-hi clar, reconnectar amb el que un pensa i sent realment. Un cop fet això, sembla molt més fàcil poder fer un pas endavant en la direcció correcta. Potser és un bon moment per cuidar-se molt, fer una bona neteja, curar ferides, refer coses, d’anar a poc a poc per poder aprendre bé les lliçons que haguem d’aprendre... Les crisis profundes ho remouen i ho capgiren tot. És llavors quan tenim l’oportunitat d’endreçar de nou i posar les coses no allà on eren, si no allà a on els hi pertoca. Si el món tal i com el coneixíem fa uns anys hagués sigut perfecte, res s’hauria mogut de lloc. És clar doncs que hi ha moltes coses a refer i a repensar. I cadascú sap quines són i si no ho sap, més val que s’ho escolti perquè la vida ens vol bé. Aquesta és la clau.
El centre d'interès primordial no és com és el món, si no com nosaltres ens hi relacionem, com reaccionem davant les diferents circumstàncies. El canvi que s’està gestant, no és de formes, de colors o de maneres. És clar que és molt més fondo i que afecta directament a la visió del món que tenim cadascú. Per tant, cuidem-nos, pensem-nos, sentim-nos, refem-nos i reconstruïm-nos, fem els deures.
I sobre tot, estimem-nos, perquè aquest temps que vivim, realment no son gens fàcils.
Vinga Amunt, n 8 ~ setembre 2013
hi ha d'haver una revolució
Hi ha d'haver una revolució...
però ha de ser una revolució de la consciència
Vinga Amunt, n 8 ~ setembre 2013
Vinga Amunt, n 8 ~ setembre 2013
dijous, 5 de setembre del 2013
editorial n 8
Tot és nou i tot és vell alhoraAmb més ganes i força que dubtes, arriba el setembre, em poso davant de l'ordinador i un cop més es produeix el miracle: apareix a la llum un nou número d’aquest butlletí tan fet a la seva. Estimats i benvolguts, és moment de retrobar-nos! El setembre ja és aquí i tot i que es comença a fer fosc més aviat, tenim a la pell enganxada encara la calor de l’estiu, la bona companyia, el viatges, si els hi ha hagut, els moments especials, el foc, les nits de lluna plena (que a l’agost n’hi ha hagut dues!) i tot un reguitzell de records, bons o no (que de tot hi pot haver), que tot i encara molt recents, ja formen part del passat de cadascú. Inevitablement i gràcies a déu, comença un nou curs i com tots els inicis promet frescor, força renovada, il·lusió i desig a l’hora que també incertesa, malestar i una certa incomoditat. Tot és nou i tot és vell alhora.
La recessió i la crisi de valors encara mossega amb força, i tot i que sembla que reconeixem el moment ‘de tornar a la feina’ per haver-lo viscut moltes vegades, tot es diferent d’altres anys, perquè la situació que vivim és nova.
I com que es nova, està tot per fer, vull dir, que res no s’ha acabat, que tot s’està movent... i també nosaltres.
Recordeu el llarg i el fred que va ser l’hivern passat? Semblava que la calor no havia d’arribar mai més. Doncs ha arribat (i tant si ha arribat, i amb força). Igual passarà amb la recessió i la crisi, que sembla que no s’hagi d’acabar mai més. I mentrestant, tot el que estem generant de nou, tots els canvis que haurem experimentat, totes les situacions difícils que estem havent d’afrontar tant individual com col·lectivament a tots nivells, farà que apreciem els bons temps de manera molt intensa, haurem madurat de manera espectacular tant com persones com com a societat, veurem i viurem canvis i coses que potser ara ni imaginem (diuen que al 2020 existiran feines que ara mateix no som capaços de definir...).
Que tots plegats tinguem un molt bon ‘inici d’any’, que sapiguem aprofitar les oportunitats que la vida ens està posant al davant i que si defallim sigui només per agafar aire i tornar a tirar endavant encara amb més força, si cal. És possible que el millor de la vida que ens ha tocat viure estigui encara per venir. Caldrà veure-ho.
Salut, ànims i força!
I gràcies per ser-hi.
M Eugènia Domènec
Vinga Amunt, n 8 ~ setembre 2013
Vinga Amunt, n 8 ~ setembre 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)