Relaxa't

desperta tu mateix

Vinga Amunt, n 6 ~ juny 2013

la revolució possible

Per molt que la situació sembla que ho provoqui, tinc la sensació que aquesta vegada no haurem d’agafar el fusell i ‘anar a les barricades’, així com tampoc es tractarà de viure en comuna i practicar el sexe lliure. Aquest cop la revolució vindrà per una altra banda. I haurà de ser així si volem que les coses de veritat canviïn. Ja no es tracta de que guanyi un partit o un altra (estem veient que són el mateix gos lligat amb diferent corretge), una ideologia o una altra, una tendència o una altra. La única revolució vàlida donada l’experiència que a aquestes alçades de la pel·lícula tenim tots plegats com a societat és una revolució interna. Això vol dir, canviar dintre de cadascú estructures, maneres de veure la vida, hàbits, prioritats, valors i tots aquells aspectes que afecten la vida diària i viure de manera corresponent a aquest canvis interns. Pot ser la revolució més real de totes, perquè per molt que les anteriors revolucions provoquessin canvis importants en les formes, a la llarga s’han hagut d'avortar perquè en el fons, han canviat poques coses. En el fons... de les  persones. És mot fàcil argumentar un canvi. És molt més fàcil argumentar-lo que dur-lo a terme. Primer, perquè ens fan por els canvis. Després perquè ens aferrem a les coses conegudes. També perquè tendim a la inèrcia, a la rutina, a funcionar amb el pilot automàtic per així poder ser més eficaços, però n’acabem fent una forma de vida dels sistemes apresos. En fi, que fer canvis, acaba sent una feinada. I evidentment, com que tots anem tan pillats de temps, ‘fer canvis’ importants acaba sent ‘una feina ajornada’ que ja farem quan puguem. Ja ens agradaria, ja, no haver de fer canvis. Doncs ‘haber pedido muerte!’. La vida és pur canvi, canvi constant, canvi present, canvi, canvi, canvi.

Els anomenats grans mestres com Buda o Jesucrist posaren de manifest, en el seu moment, la importància d’aquellaspecte de la raça humana anomenat espiritualitat, aspecte que el materialisme i el sistema econòmic del segle passat no va parar de qüestionar fins al punt gairebé d’esborrar-lo del mapa. I parlo d’espiritualitat, no de religió (que és una de les maneres possibles de viure la pròpia espiritualitat). Des de fa una colla d’anys, molta gent ‘es treballa’ per dintre. El ioga o el taixi, les teràpies alternatives o els llibres d’autoajuda, són algunes de les eines. Per tant, si una colla de gent cada cop més nombrosa, i parlo a nivell mundial no només local, està aprenent a veure/viure la vida d’una altra manera, és descabellat pensar que la propera revolució vindrà per aquí? I que això que fins ara està sent un camí silenciós i  personal, acabarà sent un camí global i col·lectiu de canvi profund i pacífic, (promogut per unes eines que no són les  armes si no el coneixement)? Jo personalment, és l’única revolució que em crec i hi aposto de totes totes.
Vinga Amunt, n 6 ~ juny 2013

realitza't!

Vinga Amunt, n 6 ~ juny 2013

grup d'homes (en preparació)

 

Homes i dones tenim l’oportunitat així com la responsabilitat de crear  relacions basades en la igualtat i el respecte. És necessari que els homes prengueu consciència de quins son els vostres esquemes de relació amb les dones i que treballem conjuntament  per a que aquests siguin el més saludables i equitatius possibles.  El treball que els homes pugueu fer al respecte, és un missatge d’esperança al món que us envolta.  
Construïm esquemes de relació clars i saludables ara i aquí, homes i dones
Vinga Amunt, n 6 ~ juny 2013

Nature by numbers

...pot canviar el món

Vinga Amunt, n 6 ~ juny 2013

Un any a les Borges

JUNY 2013 

Primera col.laboració a la revista local del 'meu poble'!

Un any a les Borges.pdf

Menys tecnòcrates i més filòsofs!

Aquesta frase se l’he pres a un dels amics del butlletí el qual a tingut la gentilesa de deixar-la plasmada al blog en un comentari que des d'aquí li torno a agrair.  Que encertada que la trobo. És claríssim que hem de mirar de compensar la part més tècnica i burocràtica de la vida amb la més abstracte, imaginativa, filosòfica i  trascendent possible. Més que res, perquè ambdues parts formen part de la nostra pròpia naturalesa i en aquests moments, la balança, enlloc d’estar equilibrada, pesa molt més d’un cantó que de l’ altre. Filosofem, ideem, tinguem visions de les coses i compartim-les, creguem en elles. Estan molt abandonades pobretes. Parlem de valors, d'il·lusió, de la importància de ser feliç, de que tot és possible, de créixer com a persones més enllà de lo imaginable. Estem vius. Podem fer tot allò que ens proposem! Tot allò que imaginem! 

Recuperem valors com  l’autoaprenentatge, la pròpia realització, la descoberta dels  propis  talents, la cura i el respecte del propi entorn... I tot això comença en un mateix. La revolució possible avui en dia, aquella en la que realment crec, aquest cop ha de venir de dins de les persones. No pot ser només un  canvi  d’estructures, de colors, de noms o d’etiquetes. Hem de canviar la manera de veure la vida des del lloc més profund, des de la humanitat que ens caracteritza! Per que cal, per que  podem fer-ho, perquè ens ho demana el cos, la ment i l’esperit. La vida no son números, ni prediccions econòmiques, ni PIBs ni pabs. Això son sistemes, maneres de fer les coses, no la vida en si mateixa. La vida és molt més ample i molt més abstracta, molt més apassionant i a la vegada, molt més insegura. Però és que és així. La vida és una aventura, i comporta riscos, i pèrdues, i descobertes,  i avenços i retrocessos, i sorpreses, i penes i alegries, i és inútil ‘matxacar-nos’ perquè som imperfectes. Però a la vegada tenim un potencial tan  immens que l’únic que ens cal és reconèixer-lo i estimular-lo. Som capaços de tot, de tot! I aquesta és la consciència que mica en mica comença a escolar-se pels ‘puestos’, en la mida en que diversos grups de gent o iniciatives individuals estant tirant endavant amb  força i tenint èxit. El poder el tenim nosaltres, tots i cadascun de nosaltres. El poder és dins nostre. De dins enfora, i la persona humana com a protagonista.  I quan ve des del convenciment de que tu pots, vols i saps fer alguna cosa, no hi ha res que no es  pugui moure, canviar o transformar. És el moment de   reprendre els valors, de treure-li la pols a la part  filosòfica de la vida. Hi ha en joc la nostra i la de les generacions  futures. Cal activar-se!

Vinga Amunt, n 6 ~ juny 2013

I'm a dreamer?

Vinga Amunt, n 6 ~ juny 2013

L'energia femenina

Llegeixo en un blog: 2013 el despertar d’una nova era: l’any de la dona—El retorn de lo femení: la sagrada energia del número 13. Guau! Què vol dir tot això? Endinsem-nos-en-hi.

‘2013 marca el despertar d’una nova era. Al calendari maia acaba el 13è cicle B’ak’tun, i en comença un de nou! El potencial d'allò que creem és a les nostres mans. Com els maies digueren, es el moment de restablir la nostra connexió amb la terra i d’obrir els nostres cors a la saviesa de lo femení per poder restablir l’equilibri entre la energia masculina i la femenina. L’any 2013 conté el seu simbolisme en tant en quan el numero 13 ha estat sempre associat amb la Deessa i amb el Femení Sagrat. Després d’un transformador 2012, estem preparats per a fer un pas endavant amb el cor i forjar nous camins per nosaltres mateixos i per les futures generacions'. 

Sembla ser que el 13 és un número tradicionalment associat a la divinitat femenina. Antigament, diu que hi havia 13 mesos l’any, ja que,  anualment hi ha 13 llunes i 13 cicles menstruals. La 13ena lletra de l’alfabet es la M, una lletra associada amb tot de coses en femení com mare, mama, glàndules mamàries, menstruació i el nom d’un del arquetips femenins més poderosos, el de la Verge Maria. Pels egipcis també era un número sagrat. Diuen que la vibració d’aquest número connecta directament ‘amb la font de tota creació’ i que en el passat ja hi va  haver que s’encarregués de donar-li mala premsa, no fos cas que   t’animessis massa i fossis independent del poder d’aleshores. Diuen també que aquest número està directament associat a la transformació de les coses. Això vol dir que, al mateix temps  representa la mort i el renaixement i que està associat a aspectes com la màgia, la feminitat, la psique i les emocions.

Tot plegat crec que ens interessa tant als  homes... com a les dones. Com a cocreadors que som de l’univers que compartim, pot ser que hagi arribat el moment d'harmonitzar dintre nostre aquestes dues energies i deixar que aquesta harmonia es  manifesti per si sola, de dintre cap enfora. L’energia femenina no és només cosa de dones. Està a tot arreu, per totes bandes. És la energia creadora d’on probablement venim tots i tot, per tant és evident que cal un treball per posar-nos-hi tots de cara i restablir l’ordre natural de les coses. Les batalles de sexes, d’altra banda tant absurdes, comencen a quedar enrere sota la llum d’aquest nova mirada sanadora, reequilibradora i justa de les coses. Si no, què? Què en penseu? Com ho veieu?
Vinga Amunt, n 6 ~ juny 2013

capvuitada Les Borges 2013

descarregar

editorial n 6

 Evolució o revolució?

Si tot a la vida és pura evolució, sembla que la mare natura estigui posant la directa. La desintegració del sistema capitalista va cada dia més ràpida, i la generació de noves alternatives i noves maneres de fer i de veure les coses va també a un bon ritme. Estem vivint un canvi d’estructures profund. Tot està tan remogut que no ens toca altre que moure’ns, que fer passos, que atrevir-nos, que obrir els ulls davant dels molts canvis que ja es manifesten. Hi ha qui parla de revolució, i la  veritat és que, a aquestes alçades a mi no m’estranyaria, és més, m’encantaria i trobo que és necessària. Hi ha molta gent en moviment, lluitant per coses en les que realment creuen i que valen la pena, generant llocs de treball en empreses on el que més es valora és el benestar propi, el benestar real i no fictici de temps passats, sabent ben bé que, una persona contenta i satisfeta, rendeix i genera el doble. Mai hauria cregut que em tocaria viure uns temps tan bèsties i que veuria com de mica en mica, moltes mentalitats van canviant i es tornen més flexibles, més agraïdes i més solidàries. Estem a les portes d’un gran canvi. I ens estem fent càrrec de la situació, nosaltres, les persones, a molts llocs. Molta gent està mostrant una força i una generositat extraordinàries cap als seus semblants, i això a mi, m’emociona, i igual que en aquest moment em dolen molt moltes coses, també en celebro infinitament moltes d’altres.– M Eugènia Domènec

Vinga Amunt, n 6 ~ juny 2013

n 6

juny 2013

12 pàgines 

Vinga Amunt, n 6 ~ juny 2013